Diferències 1936 – 2012 … Fa mal als ulls, oi?

Diferències 1936 - 2012 ...

Advertisements

8 Responses to Diferències 1936 – 2012 … Fa mal als ulls, oi?

  1. Francesc says:

    Benvolgut amic, tenim idees molt diferents al respecte, però ja que convides al debat, aquí téns el meu darrer post:
    http://progresrealprogresoreal.blogspot.com.es/2012/11/canvis-institucionals-elits-extractives.html
    Com pots veure en el meu blog, jo crec que l’alternativa federalista és molt millor pels catalans, pels espanyols i pels europeus.

    • Gràcies per la teva opinió. Certament el debat sempre ens beneficia. Però com tu dius, tenim punts de vista ben diferents. Segons el meu punt de vista, el federalisme és una proposta fracassada. De fet, van defenestrar quasi literalment l’únic federalista de debò que hi havia, en Pasqual Maragall. No hi ha federalistes Ebre avall i fins i tot tampoc gaires al PSC. I no cal parlar del PP. A més, un federalisme “simètric” és semblant a l’Estat de les autonomies, que ja ha fracassat perquè s’ha convertit en cafè per a tothom, incloses aquelles autonomies que ni ho volien. Pitjor, ha convertit les autonomies en meres gestores de polítiques estatals, sense veritable autonomia de govern. Per tant, només seria plantejable un federalisme “asimètric” (una “nacionalitat” en terminologia de la “sagrada” constitució no és una “regió”) i amb dret a l’autodeterminació. Això voldria dir que l’hauríem de poder exercir de seguida, ergo faríem un referèndum preguntant si ens va bé la vostra proposta o preferim un estat independent. Estaríem, doncs, davant la mateixa disjuntiva d’ara i, sincerament, seguiria pensant que millor anar per lliures ja que igual que Dinamarca o Espanya són lliures per formar part de la Unió Europea, també vull que Catalunya ho sigui per poder formar-ne part amb igualtat de condicions. Una abraçada i seguim parlant (PD: he vist el post que m’has enviat i t’he de dir que si mires els meus posts sobre conseqüències econòmiques i socials veuràs que ja hi compto que no tot seran flors i violes)

      • Francesc says:

        Respecto la teva opinió, però jo crec que dir que el federalisme és una proposta fracassada reflecteix una visió molt localista. Em sembla bé que diguis que no hi estàs d’acord, però si no ha fracassat a Canadà, Alemanya, Suïssa, Estats Units o Austràlia no crec que es pugui dir que és una opció fracassada. És l’opció dels països que funcionen millor del món. Que a molta gent de Catalunya i d’Espanya no li agradi és una altra cosa, molt respectable, contra la qual força gent estem disposats a lluitar, a Catalunya, a la resta d’Espanya i a molts altres llocs del món. Que Pasqual Maragall, amb qui vaig col·laborar, sigui l’únic federalista de veritat és una cosa que ben segur que ell mateix desmentiria. Quan surten federalistes, i darrerament n’han sortit bastants (en pots trobar alguns centenars aquí:http://federalistaidesquerres.cat/), se’ls amaga o sovint se’ls ataca personalment. Crec que és més just dir que de federalistes n’hi ha, que el federalisme existeix i té força èxit on s’aplica (tot i que no és una fórmula miraculosa certament, com tampoc no ho és la independència) i a partir d’aquí discutim civilitzadament avantatges i inconvenients.

      • Òbviament deia que havia “fracassat” a Espanya, no cal anar a buscar llocs on ha funcionat el federalisme. D’altra banda, els exemples que cites ja van néixer amb la base plural i respectuosa que Espanya no ha tingut des del seu inici amb el Decret de Nova Planta que liquidava qualsevol diferència o autonomia. En qualsevol cas, també hi ha molts exemples d’èxit de països que han funcionat la mar de bé des que es van independitzar d’una entitat més gran, oi? I encara que repentinament hagin sortit com bolets nous federalistes, no és una idea acceptada allà on es prenen les decisions al respecte (Madrid), la qual cosa ens fa pensar que, si hem de lluitar per canviar normes, constitucions i el mateix model de país, doncs lluitem directament per aconseguir la independència ja que la nostra nació, la catalana, no podrà prosperar en aquest país, Espanya, tan intransigent, tan visceral, tan menyspreador amb el que ignora i tant fàcilment donat a ignorar la pluralitat interna. Però suposo que em dius que tu no ets un neofederalista ja que ja ho eres amb en Maragall (per cert, jo també ho vaig ser temporalment -de fet, era confederalista perquè sempre vaig defensar el dret d’autodeterminació- però se’m va acabar ràpid la conya quan vaig viure a Espanya i vaig poder-los conèixer una mica més). En qualsevol cas els neofederalistes que han aparegut de cop i volta són aquells que practiquen el vell joc de la política (“bizantinisme”) de “canviar-ho tot per deixar-ho tot igual!”. No, el federalisme no és la solució perquè no deixaran que Catalunya creixi: la majoria dels espanyols no ho vol i jo sóc molt democràtic, per tant, no es tracta de canviar la seva manera de pensar o de concebre el seu país, es tracta de buscar la supervivència, les possibilitats de créixer, al marge.

  2. Francesc says:

    La “base plural i respectuosa”: suposo que no et refereixes a la guerra civil dels USA o l’exterminació dels indígenes a Austràlia, Canadà o els mateixos USA? Cap realitat federal ni cap independència no s’han fet sobre una base angelical. No crec a més que la desqualificació d’Espanya que fas correspongui a la realitat, sinó a una caricatura interessada. Espanya és plural com ho és Catalunya, Suïssa, o els altres exemples federals que t’he posat. I si no els convencem del federalisme, ja em diràs sobre la independència, que requereix no nomes convèncer Espanya, sinó 26 estats membres més de la UE (si és que volem seguir a la UE, cosa en la qual crec que estem d’acord -i ho celebro). De federalistes fa anys que n’hi ha, el que passa que ha interessat ben poc ensenyar-los per part dels nacionalistes d’ambdós costats. N’hi ha alguns de sobrevinguts, però també hi ha molts independentistes sobrevinguts, tothom té dret a canviar d’opinió (sembla que tu també ho has fet; en aquest tema, jo per exemple no).

    • Fas demagògia. Associar “base plural i respectuosa” a guerres no té sentit. Tant si és un estat federal com si no, tant si és molt plural com si no, la història de tots els estats ha passat per guerres. I si no, mira’t la teva estimada Espanya. Lògicament em referia a que Espanya no ha entès mai la diferència catalana, de fet, l’ha volgut erradicar, i és difícil que tampoc l’acceptin ara. Posaves d’exemples de bones pràctiques els estats federals i ara els poses de males pràctiques, però no té res a veure amb el federalisme ni jo el defenso. Per tant, aquesta discussió se n’ha anat per les branques i no té ni cap ni peus. D’altra banda, només vaig intentar ser “comprensiu” i confederal, venint de l’independentisme, i vaig tornar al mateix lloc quan vaig entendre que som dues (o tres) nacions diferents però una mana i mana malament sobre l’altra. Però igualment és cert que tothom pot canviar d’opinió, com tu mateix. Una abraçada i ànims!

  3. Retroenllaç: Francesc Trillas: CiU i la corrupció | L'Hora

  4. Francesc says:

    Ok, ànims a tu, per part meva dono per acabat aquest amable (pels tons que corren en aquests temps) debat. Podeu seguir les meves opinions a http://progresrealprogresoreal.blogspot.fr/

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: